PLATÓ CONTRA L'EDUCACIÓ DELS

"ATLETES DELS DEBATS"

El terme sofista designa a un conjunt de pensadors que asumiesen el protagonisme intel·lectual d’Atenes durant el segle V aC, és a dir, a partir de la instauració de la democràcia a aquesta ciutat.

Els més importants foren els estrangers: Protàgores d’Abdera, Gòrgies de Leontini, Hípies d’Helis, Pròdic de Ceos i Trasímac de Calcedó, entre altres.

La paraula sofista prové de les paraules: “sophós” i “sophia”, savi i saviduria respectivament.

Però no pot entendre’s ni l’aparició ni el paper dels sofistes a Atenes sense considerar-los emmarcats dintre dels successos que varen sacsejar la vida grega al començament del segle V aC.

Comencem dient que Atenes fou una societat democràtica oberta al debat al llarg de tot el segle V aC, a més el poder polític es guanyava intervenint en els debats del Consell, de l’Assemblea i als tribunals.-

Aquesta feina educadora en l’art de la retòrica és la que assumiren els sofistes, estrangers que arribaren a Atenes a ensenyar l’art de la paraula. Així, a poc a poc el prestigi dels mestres d’aquella art anà augmentant. Llavors els sofistes convençuts de què no hi ha veritat absoluta i de que aquesta és relativa, de que el mateix és aparença que realitat, o opinió i coneixement, el que feien era conduir al polític a arribar a l’èxit i al triomf, aconseguir poder i influència conquistant el recolzament popular. Ho feien ensenyant als aprenents habilitats en l’art de la paraula, la retòrica, l’oratòria o l’erística.

Així doncs la imatge que els sofistes donaven era la de ser mestres en l’ensenyança de la virtut, sent els primers professionals de l’ensenyança que feien de les seues aptituds el seu medi de vida, amb un projecte ben definit i sistemàtic d’educació.

Però Plató no opinava el mateix, el pensament platònic de l’educació està eternament al servei de l’organització de la societat i de la vida política, una de les seues missions era formar a una elit d’individus savis i justos, per a que governaren l’Estat. La idea de l’educació per tal de obtindre uns bons governants coincidia amb Plató, però Plató s’allunya del pensament relativista que sostenien els sofistes.

Considerava els sofistes com a manipuladors, impostors que ocultaven la seua ignorància per mitjà del parloteig, els anomena “caçadors assalariats de joves adinerats”, “comerciants d’ensenyances que alimenten l’ànima”, “atletes als debats”, “prostituts de l’esperit”, “xerradors terribles”, ... Hem de dir que dedica un capítol de la seua obra als sofistes, aquest és anomenat El Sofista (De l’error).

Plató orientava els seus deixebles per a encaminar les seues ànimes cap a allò intel·ligible, fins a ser conduïda a la contemplació de les idees eternes (teoria provinent de Parmènides d’Elea). Una vegada assolits aquests coneixements, el filòsof té el compromís ètic i polític d’aconseguir mitjançant l’acció política, un ordre semblant en la seua ànima i en l’Estat, és a dir, el governant haurà de millorar la vida de la societat i la vida dels homes.  

    

 

 









Realitzat per: Iona.R, Lorena.T i Miriam.B