A la segona activitat proposada s'havien d'explicar les causes del naixement de la filosofia o del pensament racional. En aquest text queden plasmades algunes de les idees més importants i de més transcendència.
Tot seguit també hi ha un vídeo per tal de que queden més clars els conceptes.
Els primers pensadors grecs que buscaven explicacions racionals s’anomenaren filòsofs (“amants de la saviesa”), doncs foren les primeres persones que començaren a preguntar-se el perquè de les coses, a utilitzar mètodes científics per a explicar de manera racional allò que ocorria a la natura.
Abans del naixement de la filosofia, tot l’univers era explicat per divinitats, els déus amb les seues qualitats humanes podien explicar tot allò que ocorria a la natura i que la gent no entenia. Les explicacions eren a través dels mites, breus històries fàcils de contar i d’entendre que donaven la resposta a moltes de les preguntes que la gent es feia i que suposadament no tenien resposta.
L’abandonament del mite com a mitjà per a explicar els fenòmens naturals i el sorgiment d’un nou tipus de pensament es coneix com el pas del mite al logos i és el resultat d’una nova actitud davant l’explicació de l’univers, aquest nou pensament ha influït i segueix influint avui dia en la nostra cultura i en la nostra manera de pensar i explicar les coses.
Sabem que la filosofia nasqué a Grècia al segle VII a.C, però no ho féu a Atenes, centre neuràlgic de la ciutat, sinó que ho féu a la perifèria, a les colònies. Aleshores tirem mà d’alguns esdeveniments històrics i polítics per a saber perquè el començament del pensament racional no neix a una gran ciutat que és el centre social, polític i econòmic.
En aquests temps, es produeixen a Grècia les grans les migracions dòries, aquestes determinaran modificacions en l’organització dels pobles del continent, l’ordre social anterior a la invasió dòria es trenca i hi ha un gran xoc cultural, doncs els diferents pobles que ara convivien junts tenen diferents mites per a explicar els mateixos fenòmens, aleshores els patrons es van modificant i alguns es van dissolvent creant així altres patrons i explicacions diferents. És a dir, les noves colònies representen l’amanèixer d’una nova mentalitat. A poc a poc el nou pensament creat a la perifèria acaba colonitzant la gran ciutat.
A més, l’etapa d’expansió i colonització grega es caracteritza per la gran extensió del comerç marí, en els viatges s’entrava en contacte amb gent d’altres creences i, com hem dit abans, es tornava a crear un altre xoc cultural fort, la diferència de religions i costums torna a ser una vegada més la causant d’un canvi de pensament.
A banda, durant aquesta època sorgeix a Grècia una societat on la classe benestant (ciutadans) no treballava, es dedicava a la contemplació desinteressada de la natura i acudia a més, les nombroses reunions que tenien lloc en recintes públics. Això va fomentar el diàleg i la reflexió, les idees es mesclaven i entraven en contacte unes amb altres traient així noves teories i conclusions, el debat fou també un dels causants més importants del naixement de la filosofia.Aquests fets entre moltes altres coses fomentaren el començament de l’explicació racional dels fenòmens estranys, la raó era refutable, demostrable i ja no feia falta recórrer a la fe per a explicar fenòmens “estranys”, doncs es comença a pensar que en la natura hi ha certes regles que sempre es compleixen, comença a construir-se una visió més ordenada: es diferencia el Kaos del Kosmos (lleis necessàries i invariables: nomos), les lleis necessàries poden ser conegudes mitjançant la raó (logos) i s’estableix que tot té un origen comú, l’Arjé (allò vertader, original, principi únic), és la vertadera forma de la natura.
Els primers filòsofs que estudiaren les lleis de la natura des d’un punt de vista científic, utilitzant a raó foren, entre d’altres: Tales de Milet (filòsof, polític, matemàtic, astrònom i físic), establí que l’Arjé, el principi d’on tot prové no és una altra cosa que aigua. Anaxímenes, és un altre filòsof, Parmènides, la seua obra fa sorgir una disciplina d ela filosofia anomenada ontologia, que estudia els individus des de la perspectiva de l’ésser. Demòcrit d’Abdera, totes les coses estan formades per partícules molt menudes, idèntiques i no infinfitament indivisibles. Heràclit, filòsof de la investigació.
Efectos nocivos en
